Considerem i analitzem l'amor romàntic, no només en l’esfera sentimental, sinó com a construcció cultural, part fonamental del sistema de poder entre gèneres, relegant a les dones a un rol de subordinació, manca i necessitat.
En aquest sentit, pensem que qüestionar els patrons relacionals en l'esfera 'íntima' i personal, a més de fer-ho en àmbits socials, laborals, etc., és fonamental per a poder
de-construir els rols de gènere hetero-normatius, i construir noves identitats de gènere, autònomes, diverses i igualitàries, així com establir relacions sanes, en llibertat i amb autonomia des d'una pràctica de l'afectivitat en horitzontalitat i no basada en el poder, la dependència, el control i la subjecció d'una persona cap a una altra.
En la cultura occidental moderna i contemporània l'amor romàntic, i la seva forma clàssica d'expressió de parella heterosexual, nuclear i abocada a construir i preservar la família, posa la base, no només social i econòmica, sinó també psicològica, de la subordinació de les dones. Marca i interioritza la demarcació entre allò públic i allò privat, limitant la nostra actuació, sentit i 'existir' a aquesta última esfera. De la mateixa manera, el paradigma de l'amor romàntic està a la base de la domesticació sexual de les dones i de totxs les/els subjetxs no hetero-normatius, de tal manera que deriva (encara avui, lamentablement) en el control sobre el nostre cos.
Així mateix, a aquests eixos de subordinació, se li afegeix el consumisme i l'explotació econòmica del sistema de gèneres, per exemple, està interioritzat per moltes de nosaltres que estimar = gastar per sant valentí! (com més valen els regals que et donen més t’estimen).
L'amor romàntic també es sustenta sobre la idealització de la felicitat depenent. Es considera que no podem assumir la nostra vida afectiva en nosaltres mateixes construint la nostra pròpia felicitat, sinó que es dóna en dependència exclusiva cap a altres persones. Hipotecant la nostra felicitat afectiva cap a l'altra persona: "sóc feliç perquè tu estàs amb mi".
No estem afirmant que totes les dones (o les persones) som iguals, amb les mateixes orientacions, desitjos, i maneres d'expressar-los i realitzar-los. Per contra, estem afirmant la necessitat i el valor de l'empatia, la cura i l'afecte entre les persones (i cap a una mateixa, en primer lloc) , de la forma que cadascuna triï, lliurement.
Continuar
1 cortado 1.20€ en la terraza con mampara del Bar Nou 115 en c/ Villarroel, 115 - Barcelona
